Es tracta d´un brot tendre massís, verd, llarg i de sabor molt especial, no excessivament picant i que no repeteix, com si és costum a l'all.

L'all es cultiva des de temps immemorials i el seu origen se situa a Sibèria. Al llarg de la seva història, el seu consum ha estat molt apreciat per egipcis, grecs i romans. Actualment es consumeix a tot el món, i és cultivat principalment a Àsia.

De propietats antisèptiques valuoses, i gràcies al seu contingut en vitamina C, iode, fòsfor i vitamina B6, es constitueix com un antibiòtic natural per alleujar catarros, reduir el colesterol, desintoxicar l'organisme en depurar toxines que el fetge no pot processar, i facilitar les digestions en estimular els àcids gàstrics.

Habitualment es menja en fines rodanxes i servit com a amanida amb verdures. També s'utilitza com a alternativa a l'all en carn picada o pastissos de peix, saltejats o rostits a la graella, a semblança dels espàrrecs verds.

Cal conservar-los en un lloc fresc, sec i ventilat sense contacte directe amb una font de calor, i fora de perill de sobtats canvis de temperatura.