La pinya, que prové d'una planta de la família de les bromeliàcies, va ser nomenada així pels primers espanyols desembarcats a Amèrica per la seva similitud amb el fruit del pi, és una fruita d'aspecte resistent, protegida amb una closca gruixuda i forta, de color groc intens a linterior. Aromàtica i dolça, satisfà tant la set com la gana.

La pinya té el seu origen al Brasil i al Paraguai. Posteriorment es va implantar a diversos països tropicals i subtropicals, especialment al continent africà d'on s'exporta.  

La pinya és digestiva i depurativa perquè conté un enzim, la bromelina, que ajuda a pair les proteïnes. És rica en elements de vitamines B, C i A i en ferro i calci.  

La pinya s'ha de consumir quan és madura i es menja principalment fresca, al natural. Aquesta fruita proporciona un sabor molt especial i exòtic a moltes receptes de plats de carn i peix. És excel·lent com a postres: pinya amanida amb licor de cirera, en una macedònia o amb nata. També combina fruitetes i còctels.  

Es conserva a temperatura ambient per al normal procés de maduració. Un cop madura, és recomanable conservar-la en frigorífic, però per al seu consum ben aviat abans que la seva carn es torni marró.