OCRA
OCRA

Introducció
Origen
Propietats
Consum
Conservació
Introducció
L'ocra (Abelmoschus esculentus), també anomenada Gombo (Hibiscus esculentus), Gumbo, Quingombo, Okro, Ochro, Bamia, Bamie o Quiabo, és una herba tropical cultivada per les seves beines. En francès es diu Gombo, Bamia o Bamya. En espanyol es coneix també sota el nom de Quibombo. A l'Índia l'anomenen Bhindi, ia l'Orient Mitjà i als països àrabs, es diu Bamies. Pertany a la família de les Malvàcies, com el cotó, l'hibiscus i l'Althaea rosea. També existeix una varietat la beina de la qual és de color vermell, que canvia al verd en ser cuita. Les fulles tenen forma de cor (una varietat es cultiva pel consum de les fulles), i les flors s'assemblen a les de l'hibiscus. Les beines mesuren entre 7 i 25 cm. Les beines són tendres, i la textura i el sabor són únics i molt agradables al paladar. L'ocra es troba al mercat al llarg de tot l'any.
Origen
L'ocra és oriunda de la zona d'Etiòpia, i els Egipcis ja la cultivaven al segle XII AC. El seu cultiu es va estendre progressivament a l'Àfrica del Nord ia l'Orient Mitjà. En aquella època, les beines es menjaven cuites, i les llavors es consumien torrades i mòltes, com un substitut del cafè (com avui dia). Després es va estendre el seu cultiu al Carib ia Amèrica del Nord, probablement per haver estat transportada pels esclaus, i ràpidament va aparèixer a Europa.
Propietats
L'ocra és una font important de vitamines A, B i C. També proporciona continguts de ferro i calci elevats. És baixa és calories, rica en fibra, i no conté colesterol.
Consum
Des de sempre s'ha utilitzat l'ocra com a espessidor per a la sopa. Actualment és una hortalissa molt popular que forma part de l'alimentació de base de diversos països d'Àfrica, Orient Mitjà, Grècia, Turquia, Índia, Carib i Amèrica. Encara no és gaire popular als països europeus, excepte a Grècia i Turquia. Tot i això, va guanyant terreny el seu consum a Europa pel color verd brillant de les seves beines, i el seu excel·lent sabor i tendresa. És una hortalissa apetitosa que combina perfectament en plats de carn o peix, bullida, a la planxa o fregida. Pel seu sabor semblant al de l'albergínia i de l'espàrrec, es pot substituir fàcilment en nombroses receptes. Combina saborosament amb ceba i pebrot vermell. Quan es tallen les beines, desprenen un suc natural idoni per utilitzar com a espessidor per a la sopa.
Conservació
És recomanable conservar l'ocra en un full de paper a la nevera, i rentar-la només abans de menjar-la.
Període de disponibilitat
Nacional Internacional
GenFebMarAbrMaiJunJulAgoSetOctNovDes
Varietats
Període de disponibilitat
Nacional Internacional
GenFebMarAbrMaiJun
JulAgoSetOctNovDes
Valors nutritius i energètics per a 100gr.
Valors nutritius i energètics per a 100gr.