L'Alquequengi, també anomenat Bufeta de gos (Physalis peruviana L.), és una fruita molt peculiar, ja que la naturalesa l'ha dotat d'un envàs protector individual. Els mateixos pètals de la flor, en forma de calze, quan es forma el fruit, s'assequen i el protegeixen dels elements externs. També n'afavoreixen el transport i l'emmagatzematge. Es tracta d'una baia de forma i mida d'una cirera, que ressalta pel seu color groc ataronjat intens no apreciable fins que no se'n desprèn la protecció.  

La varietat actualment més coneguda i comercialitzada és oriunda del Perú, des d'on els Portuguesos van estendre el seu cultiu transportant-la al Cap de Bona Esperança a Sud-àfrica. Avui dia els principals països productors són Colòmbia i Sud-àfrica. També es cultiva al nord-est de la península ibèrica, gràcies a la seva facilitat de cultiu.  

L'Alquequengi destaca pels seus alts valors dietètics, ja que és molt baix en calories, i excepcionalment ric en vitamina A. També té un alt contingut d'àcid ascòrbic i ofereix propietats diürètiques.  

 És ideal menjar-lo fresc en qualsevol moment del dia, atès que es menja sense pelar, un cop tretes les fulles protectores. El seu delicat sabor recorda una barreja de maracujà, pinya i grosella, i la textura la d'un tomàquet cherry. Pel seu sabor agredolç i pel seu aspecte, combina perfectament en amanides, macedònies, melmelades i compotes. 

Conservar els alquequengis protegits a les seves fulles fins al moment de menjar-los, atès que les fulles contribueixen a ajornar la maduració. A temperatura ambient, es poden conservar fins a una setmana, període que es pot allargar substancialment si es mantenen en un lloc fresc i sec.