La castanya (Castanea Sativa) és un producte habitual dels mesos de tardor i hivern, com la gran majoria dels fruits secs. Es pot trobar al mercat des de principis de tardor fins a finals d'hivern. La varietat que es consumeix habitualment és l'europea, si bé destaquen altres tipus, com la xinesa, la japonesa o l'americana. En el moment de la compra, és important tenir en compte l'estat de la pell, que ha de ser brillant en el seu estat òptim.

Tot i que amb anterioritat es va creure que la castanya era originària d'Orient per introduir-se posteriorment a Europa durant l'època romana, estudis recents han confirmat que els castanyers ja eren cultivats a Europa en aquella època. La castanya, fins a l'aparició de la patata i el blat de moro de manera habitual a l'SXVI, constituïa la base de l'alimentació a Europa. El seu consum es realitzava tant rostit, sec o en forma de farina. El castanyer té les seves condicions ideals de creixement en llocs frescos i abrigats de climes temperats, però humits. L'arbre creix de forma natural al sud d'Anglaterra, a Espanya, Portugal, Mar Caspi, Marroc i Algèria, tot i que també se'n poden trobar exemplars a Alemanya, els Estats Units, la Xina i el Japó.

La composició de les diferents varietats de castanyes és molt similar, tan sols el nivell d'hidrats de carboni i dolçor, més intens a la xinesa, les diferencia. La castanya és rica en hidrats de carboni complexos, particularitat a tenir en compte pels diabètics. L'aportació energètica de la castanya és inferior a la resta de productes de la categoria. Té menys greix i un alt contingut en aigua, potassi i folats. D'altra banda, la quantitat d'hidrats de carboni és més gran que a la resta de fruits secs, al contrari que el nivell de greix, que és molt inferior. Per la seva moderada aportació energètica, es pot consumir de manera controlada en cas de sobrepès i obesitat.

La castanya es menja principalment rostida, cuita, en puré o en postres, com el deliciós marró glacé francès, a base de clara d'ou i castanyes confitades i glacejades, ja que crua resulta dura, aspra i incòmoda de pelar. Per cuinar-lo, convé eliminar la pell i bullir-la durant mitja hora. La castanya, també es pot utilitzar a la compota de fruites de temporada, així com en la preparació dels “socochones”, cuinats amb llet, canyella, i una mica de sal.

Per a la seva conservació, és aconsellable guardar-les en un lloc fresc i sec, i no dins de bosses de plàstic, ja que n'afavoreix el moixement.