Aquesta hortalissa, de la família de les Liliàcies, és una especialitat gastronòmica típica catalana. El calçot és cadascuna de les tiges de les cebes blanques que es cultiva especialment per menjar-ho a la brasa. La paraula calçot prové del fet que aquesta hortalitza, durant el seu procés de cultiu, és tapada (calçat, en català). Així mateix, es planta la ceba blanca, s'agafa i es torna a plantar. Aleshores, s'arrenquen i es conserven en un lloc humit. Després, es torna a plantar, evitant la llum del sol, i es torna a tapar amb terra (2 o 3 vegades), per evitar la llum. Finalment es cull i ja està a punt per consumir.     

El seu origen se situa a la localitat tarragonina de Valls (Baix Camp) al final del segle XIX. Les principals zones de cultiu del calçot es troben a les comarques catalanes del Baix Camp, el Baix Penedès, l´Alt Camp, el Tarragonès, Terra Alta i el Baix Llobregat.     

El calçot té un alt contingut en aigua i sals minerals. Cal destacar-ne les propietats reguladores per a les funcions intestinals.

Tot i que apareixen cada vegada més maneres de consumir el calçot, la millor manera de menjar-lo és en calçotada, especialitat culinària típica catalana. Un cop cuit, se sosté el calçot en posició vertical per l'extremitat contrària al bulb, es treuen part de les fulles sornegudes cap avall, es mulla a la salsa i… que aprofiti!   

La manera ideal per conservar els calçots és el mateix feix, sense desfer-lo, en un lloc fresc i sense humitat.