El fonoll pertany a la família de les Umbel·líferes. La seva part comestible és el bulb, de color blanquinós, i que pot tenir diverses formes, des d'ovalada a rodona o allargada i un diàmetre d'entre 10 a 15 cm. El seu sabor és similar al de l'api, tot i que amb un cert toc anisat.  

L'origen del fonoll cal situar-lo a la mediterrània, tot i que creix de forma silvestre a la major part d'Europa. El fonoll es coneix des de l'antic Egipte, però, no és sinó amb els romans que comença a utilitzar-se com a aliment, usant-se principalment com a aromatitzant per a salses. És el poble italià a qui s'ha d'agrair el fet d'haver descobert el cultiu de la varietat dolça, aconseguint obtenir un bulb més tendre. Actualment, el seu cultiu ja no és exclusiu d'Europa i s'ha estès a Amèrica.  

Cal destacar el nivell d'hidrats de carboni i fibra entre els seus components, encara que també posseeix bons nivells de potassi, i de vitamina B3 i A. D'altra banda, i com és habitual entre totes les hortalisses, la seva aportació calòrica és més aviat escassa, per la qual cosa resulta ideal per a dietes d'aprimament. El potassi té efectes diürètics, mentre que la fibra redueix el colesterol i afavoreix el trànsit intestinal. La propietat digestiva del fonoll, millorant el procés digestiu, reduint la inflor i ajudant a alleujar els dolors gàstrics, cal atribuir-la a la notable presència d'acetol en la seva composició.  

Les llavors aromàtiques s'utilitzen per a la preparació d'infusions per combatre problemes intestinals. Les varietats dolces introduïdes al mercat han millorat la seva apreciació com a verdura gràcies al seu delicat sabor. S'utilitza per a amanides, en fresc, i també al vapor, bullit o com a aromatitzant en plats de carn i peix.  

S'ha de conservar a la nevera protegit per una bossa de plàstic perforada per a la seva conservació òptima.