També anomenada enciam espanyol o enciam Cos, és una varietat de cap llarg, fulles robustes i allargades, i tronc ample, dret i fibrós. Les seves fulles són de color verd fosc i s'agrupen al voltant del tronc, sense formar per això un veritable cabdell. A diferència d'altres enciams, la varietat romana suporta millor la calor. 

Els seus orígens no estan completament aclarits. Mentre que algunes fonts el situen a l'Índia, d'altres l'ubiquen a zones d'Euràsia i Amèrica del Nord. El cultiu es remunta a fa més de 2.500 anys. Perses, grecs i romans ja consumien l'enciam. Els primers enciams van ser de fulla solta, mentre que els que alberguen cabdell no van entrar a Europa fins al segle XVI. Actualment, l'enciam es cultiva en zones temperades de tot el món, així com en hivernacles.  

El fet que gran part del seu contingut sigui aigua, així com les escasses quantitats d'hidrats de carboni, proteïnes i greixos que conté, fan de l'enciam un aliment amb un baix contingut calòric, cosa que la converteix en un aliment ideal per a aquelles persones que segueixin una dieta per perdre pes. Pel que fa a les vitamines, cal esmentar el beta-carotè, les vitamines de tipus C i E, que li confereixen propietats antioxidants entre d'altres, així com els folats, que ajuden a millorar el sistema defensiu en intervenir en la producció de glòbuls vermells i blancs. Finalment, i en relació amb els minerals, posseeix una bona quantitat de potassi, que té un efecte diürètic i ferro, així com en menor quantitat, magnesi i calci. Tants els minerals com les vitamines a l'enciam, es concentren a les zones més externes de la mateixa. Finalment, comentar que diversos estudis atribueixen a l'enciam, gràcies a la presència de làtex a la seva composició, propietats afavoridores del son i la sedació.  

El sabor de la varietat Romana és lleugerament amarg, per la qual cosa se sol utilitzar habitualment en amanides, especialment a la denominada Cèsar. Una combinació perfecta d'amanida seria la de l'enciam romà, juntament amb la fulla de roure, la lollo rosso, i la resta d'ingredients addicionals per acompanyar el gust. El resultat és una amanida realment saborosa i atractiva a la vista. El seu consum ha de venir precedit per un curós rentat.  

S'ha de conservar sense haver estat rentada. No s'ha de recobrir de cap element protector, així es pot conservar a la nevera durant aproximadament una setmana.