L'Arboç prové de l'arbre (ARBUTUS UNEDO) conegut per arbocer. Al fruit, també se'l coneix com arboça, cirereta d'arboç, cirereta de pastor o llipota/llipoti/llipot, i pertany al gènere ARBUTUS, de la família de les ERICACEAS. És un fruit esfèric, de 2 a 3 cm. de diàmetre, molt semblant a la maduixa del bosc, encara que més gran, tant pel color vermell de la seva pell, com per la superfície granulosa que presenta. La polpa és groga, lleugerament agredolça i agradable quan està molt madura. Al seu interior es tanquen 3 o 4 llavors molt petites i comprimides.            

Des de sempre, l'arbocer ha estat una planta molt usual a Espanya, ja que anteriorment al segle XVIII, eren nombroses les serres i muntanyes de la Península Ibèrica que estaven poblades íntegrament per aquest arbust cridaner, sent aquesta la raó, per la qual a l'escut de Madrid hi figura un arbocer al costat de l'ós. La planta es troba molt estesa al sud d'Europa, molt especialment als països mediterranis, així com a Àsia i les regions càlides dels EUA.         

El fruit conté petits indicis vitamínics, sent aquests la principal substància que s'observa a l'arboç. Les fulles de la planta contenen així mateix substàncies tàniques, si bé, ja al segle XVIII a Grècia i als països del llevant mediterrani, eren utilitzades per a l'adobament de la pell. Les infusions de fulles d'arbocer eren emprades en la medicina popular com a astringent per a l'intestí i com a remei antireumàtic.          

El seu consum es limita en bona mesura a la preparació de melmelades i confitures, si bé es consumeix a certes zones i pobles muntanyosos del nord d'Espanya, on s'elabora una beguda semblant al vi i amb certa semblança també a la sidra.   

És una fruita molt perible, per la qual cosa una vegada madura, s'ha de consumir com més aviat millor.