El seu nom procedeix de la cruïlla de les paraules “Nectarine” i “Apricot”, és a dir, nectarina i albercoc, resultant ser, com el seu mateix nom indica una cruïlla entre ambdues. És una fruita dolça i sucosa.

El seu cultiu és comú a Sud-àfrica actualment.

Proporciona vitamines A, B i C i té propietats digestives. A més, conté sucres naturals i sals minerals.

És millor menjar-la al natural per gaudir del seu particular sabor així com de la seva aromàtica polpa, sucosa i saborosa. És preferible menjar un nectarcot madur per assaborir totes les seves qualitats organolèptiques, cosa que es reconeix en ser sensible al tacte. També es pot barrejar en macedònies o fruitades, a les quals donaran un toc aromàtic incomparable.

El nectarcot es conserva perfectament en un lloc fresc i refrigerat durant uns quants dies. És recomanable deixar-los madurar a temperatura ambient, i després conservar-ho a la nevera.