Es tracta d'una mena de la família Asteraceae. És un tubercle allargat i irregular d'uns 7,5-10 centímetres de llarg i 3-5 cm de gruix. El seu color oscil·la entre marró pàl·lid a blanc, vermell o porpra; s'assembla a l'arrel del gingebre i el seu sabor es pot assimilar al de la carxofa.

És originari d'Amèrica del Nord, sent traslladada a Europa al segle XVII, servint d'aliment per a bestiar i l'ésser humà

Destaca la quantitat de niacina (vitamina B) que conté que ajuda a reduir els nivells de colesterol i al bon funcionament de l'aparell digestiu. També en destaca el nivell de fòsfor i potassi. El seu alt contingut en fibra és ideal per combatre els problemes digestius. La gran diferència respecte a altres tubercles és que no conté midó, sinó inulina, un carbohidrat que la cocció transforma en fructosa.

El seu ús a cuina és molt similar al de la patata, ja sigui en truites, guisats, estofats o consomés. No obstant això, a diferència d'altres tubercles, sí que es pot consumir en cru, ratllat, tallat o en rodanxes aconseguint que totes les seves propietats es traslladin a l'organisme. També es pot cuinar al forn, saltat o al vapor.

A la nevera, entre 6 i 10 graus.