La ceba pertany a la família de les Liliàcies, coneguda per la riquesa en olis essencials sulfurats molt volàtils i picants. La seva forma pot variar entre esfèrica i el·lipsoïdal, i el seu diàmetre varia entre els 3 i 10 cm, essent el pes d'entre 100 i 250 gr. El color de la ceba difereix en funció de la varietat, i va des del blanc, al violaci, passant pel groc i el vermell intens. La ceba té un gust picant, però hi ha varietats que ofereixen fins i tot un sabor dolç.

L'origen de la ceba és incert. Mentre que algunes fonts el situen a l'Àsia Central, d'altres l'ubiquen a l'Àsia Occidental, i fins i tot no falten els qui l'ubiquen al nord d'Àfrica. A l'antic Egipte, igual que a l'antiga Grècia i Roma, era un producte molt apreciat. Van ser els antics romans els que van introduir el seu cultiu a l'àrea mediterrània. Els colonitzadors la van introduir a Amèrica, sent acceptada immediatament a la zona. El seu cultiu és habitual en climes temperats.

Les cebes tenen un escàs poder calòric perquè l'element clau en la seva composició és l'aigua. S'ha de tenir en compte l'elevat nivell de fibra així com el de minerals (potassi, calci, ferro, magnesi i fòsfor), i de vitamines (especialment vitamina B, i en menor mesura vitamines C i E) en la composició. La combinació del seu escàs nivell calòric, juntament amb el seu elevat nivell de fibra que produeix sensació de sacietat, fa que sigui un producte ideal per a persones que vulguin seguir un règim d'aprimament. D'altra banda, el seu elevat nivell de potassi li confereix efectes diürètics. No obstant això, les propietats nutritives són les més destacades en la seva composició, en concret, el gran nombre d'antioxidants que posseeix (flavonoides i compostos sofregats). Els primers, afavoridors de l'acció sanguínia, i els darrers beneficiosos en cas d'afeccions respiratòries.

La ceba es pot consumir tant crua –en amanides-, com cuinada, tant rostida com bullida, ofegada, fregida o saltejada. Se sol utilitzar com a guarnició en plats de peix, carn, verdures…., com a ingredient de salses, purés i cremes, o en sopa, com la fama, no sense raó, “sopa de ceba”.

Abans de ser tallades, es poden guardar en un lloc fresc i sec, però, un cop tallades, s'han de protegir amb un film plàstic i conservar-les a la nevera.