El dàtil, fruit de la palmera, penja d'aquest arbre en forma de grans raïms. Pertany a la família de les palmàcies. És oval i allargat i fa entre 4 i 8 cm. Quan està madur, el seu color és groguenc o marronós, segons la varietat. La seva pell brillant cobreix una polpa pàl·lida amb un os al seu interior. Fins fa poc, només es coneixia el dàtil com a fruit sec que es trobava al mercat els mesos d'hivern; però a partir dels anys 70, es va començar a introduir el dàtil fresc, sotmès a un procés de conservació.

El Dàtil és originari de les zones càlides del Nord dÀfrica i Mesopotàmia. Els principals països productors i exportadors de dàtils són: Iraq, Israel, Egipte, Aràbia, Algèria, Pakistan i el Marroc. A Espanya també es cultiven a la província d'Alacant.   

El dàtil té un gran valor alimentari, destacant pel seu alt contingut en sucres. També conté un alt percentatge de proteïnes, calci, fòsfor, ferro i vitamines dels grups B i A.   

Directament en fresc, havent d'estar perfectament madur per al consum. Cal destacar les diverses formes de presentació del dàtil: el pa de dàtil -aliment bàsic a la seva zona d'origen-, la mel de dàtil, o el xarop que s'elabora amb algunes varietats, i amb molt de sucre o aiguardent. Dels seus ossos se n'extreuen oli i un torrat, substitut del cafè. Aquesta fruita es fa servir també en amanides, plats cuinats i iogurts.   

Els dàtils s'han d'emmagatzemar en un lloc fresc i sec per mantenir-los a punt per menjar. Algunes varietats molt carnoses com el Medjoul es poden conservar congelats durant llarg espai de temps.