La Magrana és un fruit habitualment de forma arrodonida, d'escorça gruixuda, brillant i de color groguenc-vermellós, que posseeix un calze de sèpals en forma de corona que embelleix la seva forma. La seva grandària i forma recorden els de la poma, i la polpa és gelatinosa en forma de pedres precioses de diferents tonalitats.   

La seva història està lligada a la dels pobles àrabs que van estimar i exalçar les seves extraordinàries virtuts medicinals. Posteriorment, la planta va ser portada al Nou Món pels colonitzadors, difonent-se ràpidament per les zones tropicals i subtropicals. La temporada va des del setembre fins al març, augmentant-ne el consum en èpoques nadalenques, en què és habitual veure-la ornamentant i decorant fruiters. En l'actualitat, la seva producció es concentra als països riberencs del mediterrani, així com al Pròxim Orient, l'Àsia Central, l'Índia i la Xina.  

Les propietats higièniques i curatives del seu suc són molt apreciades a causa dels seus efectes astringents, ja que es tracta d'un suc molt ric en àcid cítric. Els àrabs, consideraven la magrana com la fruita-medicina de les zones àrides i desèrtiques, molt recomanable per a les malalties de l'estómac i el cor.   

El seu sabor és lleugerament acídul, però agradable i refrescant. El seu consum és principalment en fresc, encara que és habitual consumir-la en sucs com la granadina o fins i tot en xarops.   

La seva conservació és relativament fàcil, i es pot conservar en un lloc fresc durant un llarg període de temps.