De la família de les solanàcies, posseeix un aspecte que recorda al del tomàquet. La seva forma és ovoide i té un diàmetre d'entre 4 i 6 cm. La seva closca externa és ataronjada mentre que el seu interior està dividit en quatre compartiments separats per membranes que contenen una polpa groguenca amb proliferació de petites llavors.

Les primeres varietats es creu que van ser cultivades a Equador, Colòmbia i Perú. Actualment es cultiva a Sud-amèrica, molt principalment a l'Equador, on és molt apreciat.

Conté una quantitat important de calci, vitamina C, fòsfor i proteïnes. També posseeix altres minerals com el ferro, sodi, i en menor mesura fibra i greix. El seu consum és una important font de vitamina A i fòsfor, fet que contribueix a enfortir ossos, ungles i cabell.

Hi ha diferents maneres de consumir Lulo, des de gaudir-lo directament amb una cullereta previ tall per la meitat, o bé en suc, suc, o en gelat.

A la bossa de plàstic perforada per deixar transpirar, i posteriorment introduir a la nevera.